Una casa amb més de 60 anys d'història
La casa de colònies Penyafort és la primera casa construïda com a tal de nova planta de Catalunya i Espanya. Per les seves habitacions, passadissos, sales i terrenys de l’entorn hi han passat moltes generacions que han viscut i s’ha deixat impregnar per la màgia de Penyafort. I és que, sens cap mena de dubte, Penyafort és màgic !!
Aquesta jove realitat de només 60 anys és el fruit de la il•lusió i l’esforç d’un grup de gent que es va encarregar de la gestió i de l’obra formant comissions de treball. Però també ho és de l’esforç i la il•lusió de tot un poble, Vilafranca del Penedès, que va saber estar al darrera, amb iniciatives a voltes força originals si ho mirem des del punt de vista actual, recolzant econòmicament la construcció, donant empenta i sent els primers en creure que valia la pena. Potser és per això que la casa de colònies Penyafort és la casa de colònies de Vilafranca.
Els inicis de la casa de colònies Penyafort són la continuació de les colònies que es feien des del 1946 a la rectoria de Pontons primer i a la de Valldossera després, al voltant de l’Acció Catòlica. Però la rectoria de Valldossera aviat es quedà petita, no tenia les millors condicions i es plantejà la idea de construir una casa de colònies.
La junta constituïda per tirar endavant la construcció de la casa de colònies es posà a la feina mirant terrenys a prop de Vilafranca. En Pere Güell, en Manuel Cervera i Mn. Joan Vinyeta finalment van anar a veure un terreny al terme municipal de Pontons, conegut com el Molí de Baix. Aquell era l’emplaçament triat. Mn. Joan E. Jarque, rector de Pontons, va fer les gestions amb la propietària que van acabar amb la cessió del terreny a la Parròquia de Santa Maria. El molí en desús que hi havia en aquella propietat va ser la base per a la construcció de la nova casa de colònies. La cosa estava en marxa i el 17 de novembre de 1957 es va fer la cerimònia de la col•locació i benedicció de la primera pedra de la casa de colònies Penyafort.
A partir d’aquest moment, es va fer càrrec de les obres l’arquitecte vilafranquí Josep Brugal, que va fer-ho de manera desinteressada. Per tal de fer front a les despeses de la construcció, es va demanar la col•laboració del poble de Vilafranca i la resposta va ser massiva, fins i tot amb un donatiu anònim de 200.000 pessetes. Es van organitzar tómboles coincidint amb les Fires de Maig, on la gent aportava el que podia; es va iniciar l’anomenada “campanya del totxo”, on la gent pagava algun dels elements de la construcció, teules, maons o fins i tot algun tram dels 1.300 metres de bigues que es van utilitzar per a la construcció de la casa.
La primera comissió encarregada de la construcció i l’administració de la casa va estar formada per Mn. Joan Vinyeta, els Srs. Pere Güell, Josep Maria Mercader, Manuel Cervera i Frederic Cuscó, que es reunien quinzenalment de 7 a 8 del matí per tal de combinar les feines. En aquest procés d’implicació del poble de Vilafranca, també cal destacar la tria del nom de la casa, que es va fer mitjançant unes votacions.
Amb la construcció ja avançada, es va veure la necessitar de comptar també amb els terrenys de l’entorn de la casa, per tal de donar-li espais oberts, ja que el terreny del Molí de Baix comprenia només l’espai que ocupava la casa. Es va parlar amb els propietaris per tal de fer la seva compra. Finalment, una nova donació permet obtenir el Prat de Baix.
Les obres continuaven a bon ritme a base de petites i grans donacions, una de les més grans va ser la que va regalar ala calefacció, i també de l’esforç i el treball de molta gent, com per exemple els bancs de la capella que es van anar a buscar en camió al Seminari de Barcelona.
Finalment, el Dr. Narcís Jubany, aleshores bisbe auxiliar de Barcelona i per delegació del l’Arquebisbe Dr. Gregorio Modrego, va inaugurar i beneir la casa de colònies Penyafort el 20 de juliol de 1958.
La casa de colònies Penyafort, propietat de la Parròquia de Santa Maria, ha tingut sempre una vocació acollidora, i això es va voler evidenciar amb el xiprer que es va plantar al darrera de la casa, continuant la tradició de sant Francesc d’Assis, com a símbol d’acollida i hospitalitat.
En un principi la capacitat de la casa era per a 60 persones, una darrera reforma va substituir els llits per lliteres per tal de doblar-ne la capacitat, i va convertir la bassa d’aigües brutes en una piscina, primer amb filtres d’arenes i després amb depuradora.
La primera comissió de construcció i gestió va donar el relleu a una segona comissió formada per Ramon N. Pareta conjuntament amb la seva esposa Rosa Papiol, Ton Riba i Montserrat Bertran, a qui van anar succeint Jaume Marimon i Anna Mª Berdié, Carles Runsó i Montse Guilera, Jordi Figueres, Margarita Roma, David Vizcaíno; i actualment Mn. Xavier Aymerich, Víctor Puig, Cristina Garcia, Antonio Pinedo, Rosa Painous, Pere-Joan Giralt, Xavi Guardiet, Foix Giralt i Mariona Gusi .
La casa de colònies Penyafort ha estat el destí no només de les colònies d’estiu, sinó també de les trobades dels grups parroquials de Confirmació, Iniciació, JARC, GEP, escoltes, els “Homenets”… I també obre les seves portes a tots els grups i col•lectius que hi vulguin fer estada, tant a l’estiu com durant l’any; tant de colònies com d’escoles, i trobades de tota mena; tan del Penedès com d’arreu. Per la casa hi han passat corals, esplais, agrupaments escoltes, escoles, grups diversos, celebracions familiars, i fins tot durant la transició la trobada fundacional de la Unió de Pagesos.
L’any 2020, després de la pandèmia que va afectar les activitats i estades, s’han fet unes obres que inicien el projecte de rehabilitació de la casa, i també es va signar un conveni amb l’empresa Esportec per realitzar activitats d’aventura amb les instal·lacions adients, portant així a terme una important renovació i impuls.
Aquesta és la realitat que és avui Penyafort. Una casa de colònies en constant renovació, oberta, acollidora, que des del cor del Penedès ens espera per fer-nos sentir la seva màgia.